La plana del Po queda perfectament definida i limitada pels marges muntanyosos dels Alps, al nord i a l’oest, i els Apenins, al sud. Al nord el límit és molt marcat, la plana comença de cop quan acaben els Alps, els quals, en aquesta àrea, estan dislocats per nombroses falles. Al sud, als Apenins, la transició és més suau alternant planes i valls.
L'altitud mitjana és d'uns 200 m, descendint des de la cota màxima de 500 m al nivell del mar, quan la plana del Po s'aixampla ajuntant-se amb la plana veneta i arriba a la costa de la mar Adriàtica amb un front de 300 km.
Tant en aquest mapa físic, com a l'enterior mapa de relleu de "Google" (veure la Introducció), com en les imatges de satel·lit de la següent finestra de "Google maps", es poden observar les grans diferències de relleu entre la plana del Po i les muntanyes que l'envolten.
Mostra un mapa més gran
La part nord de la Mar Adriàtica és la continuació d’aquesta plana, de fet, la plataforma continental s’estén per quasi tota la Mar Adriàtica.
Es poden considerar dues parts diferenciades. La plana alta, situada al peu de les serralades dels Alps o els Apenins, també considerada la plana seca per estar formada per sols permeables que filtren l’aigua a cotes inferiors. La plana baixa, formada per sols més impermeables, és molt més humida, ja que és regada per les aigües freàtiques dels nivells superiors, que també alimenten els rius que hi circulen. Aquestes aigües afloren en una línia de manantials que hi ha en el costat nord de la plana, són les anomenades fontanili.
La plana baixa està molt explotada agricolament. En les imatges de satel·lit de Google es veu la gran influència humana en el paissatge, absolutament tota la plana està antropitzada per la urbanització, la indústria i l'agricultura. A la fotografia adjunta es presenta l'àrea al voltant de Ferrara.
Entreu a la finestra de "Google maps" i feu un zoom per apropar-vos. Observeu, per exemple, el delta del Po.
