La conca del Po
La plana padana està recorreguda d’oest a est pel riu Po. El Po és un dels grans rius europeus i el primer riu italià.
El riu Po neix als Alps Marítims, a Monviso, a una cota de 2100 m, i té una longitud de 650 km fins arribar a la desembocadura a la Mar Adriàtica, formant un gran delta.
Té 141 afluents, la primera aportació important la rep del Tanaro, que també neix als Alps Marítims. Després, els principals afluents li venen del nord, dels Alps, com el Ticino, l’Adda o l’Oglio.
La conca del Po té una extensió de 70.000 km2, bona part de la qual està ocupada per la plana (Cliqueu aquí per enllaçar amb el mapa interactiu de l'Autorità di bacino del fiume Po)
La plana padana està recorreguda d’oest a est pel riu Po. El Po és un dels grans rius europeus i el primer riu italià.
El riu Po neix als Alps Marítims, a Monviso, a una cota de 2100 m, i té una longitud de 650 km fins arribar a la desembocadura a la Mar Adriàtica, formant un gran delta.
Té 141 afluents, la primera aportació important la rep del Tanaro, que també neix als Alps Marítims. Després, els principals afluents li venen del nord, dels Alps, com el Ticino, l’Adda o l’Oglio.
La conca del Po té una extensió de 70.000 km2, bona part de la qual està ocupada per la plana (Cliqueu aquí per enllaçar amb el mapa interactiu de l'Autorità di bacino del fiume Po)
El drenatge del riu Po es pot dividir en quatre parts; el drenatge alpí, amb rius de règim nival, de cabal màxim en primavera i principi d’estiu per la fosa de la neu acumulada a les muntanyes. El drenatge apení, amb rius de règim pluvial mediterrani, és a dir, amb màxim cabal a la primavera i a la tardor. El Po des de Torí fins a Parma recorre una plana amb suau pendent i la part final del riu transcorre per una plana que s’eixampla i és quasi bé horitzontal.
A causa de la combinació dels règims de les aigües aportades, el cabal del riu es manté sensiblement homogeni durant tot l’any, encara que es poden presentar sensibles diferències d’un any a l’altre. El cabal mitjà del Po en el tram final és de més de 1.000 m3/s. El màxim històric es va presentar l’any 1951, amb 10.000 m3/s, que va causar greus inundacions en els darrers quilòmetres del seu recorregut.
El delta del Po
El riu Po desemboca a la Mar Adriàtica en un ampli delta format pels nombrosos sediments que aporta el riu. La seva morfologia ha canviat continuament, com és pot veure en el mapa adjunt, i continua canviant, ja que actualment segueix creixent. De fet, l’acceleració en la formació del delta data d’èpoques històriques i és causada per l’acció humana, per la gestió del territori practicada a través de l’explotació de boscos i la transformació d’espais naturals amb espais agrícoles; els sòls han disminuït la seva resistència a l’erosió i el riu ha transportat molts més sediments fins la desembocadura.De forma paral·lela, el curs del riu, en el seu últim centenar de quilòmetres, ha anat canviant nombroses vegades el seu recorregut, formant diversos braços. La desembocadura actual del riu només data de principis del segle XVII.
El delta del Po, com s'ha vist en tota la plana baixa, està molt explotat per l’agricultura i la ramaderia, però també té uns valors naturals que cal preservar. Quant a la conservació a l'ecosistema lligat al delta, s’han creat dos parcs regionals, un gestionat per l’administració de la regió del Veneto i l’altre per la d’Emilia-Romanya, però hi ha l’aspiració i la base legal de crear un parc interregional per promocionar una visió homogènia i global de quines poden ser les àrees explotades i quines les que s’han de conservar. El delta del Po, juntament amb la ciutat de Ferrara, també té la qualificació de Patrimoni de la Humanitat de l’UNESCO.
Altres rius
L’Adige és el segon riu d’Itàlia amb els seus 410 km de longitud i 12.000 km2 de conca. Neix als Alps, es dirigeix cap al sud i recorre els últims quilòmetres paral·lels al riu Po per la plana veneta, desembocant en la Mar Adriàtica entre Venècia i el delta del Po.
L’altre riu que recorre la plana veneta és el Piave, que neix als Alps Orientals i desemboca al nord de Venècia.
Pel sud del Po, el principal riu que recorre la regió d'Emilia-Romanya és el Reno. El Reno neix als Apenins, es dirigeix a la Mar Adriàtica passant per Bolonya i fa els seus darrers quilòmetres paral·lels al Po.
Els llacs
Una característica d’aquest territori és la formació de llacs en el límit nord de la plana, al peu dels Alps. Són llacs d’origen glaciar, ocupen la cubeta molt profunda excavada per una antiga glacera i tancada per la seva morrena.
Aquests llacs estan alimentats per les subconques alpines del Po i fan d’acumulador de les aigües entrants, per tant tenen un efecte regulador del cabal de sortida.
El llac Garda és el més gran de tots, amb una superfície de 470 km2 i una profunditat màxima de 346 m. El principal riu immisari és el Sarca i l’emissari el Mincio.
El llac de Como té com a principal immissari l’Adda, que a la vegada és el seu emissari.
El Llac Maggiore és el regulador del riu Ticino.
Com es pot veure a les fotografies, la bellesa dels paisatges actua com un atractiu turístic molt potent. Les poblacions de la riba d’aquests llacs han fet del turisme la seva principal font econòmica.
