Formació

Tota la plana del Po i l’adjacent plana de Venècia prové de la sedimentació marina durant el Quaternari i està formada principalment per dipòsits de l’Holocè. Els sediments són d’origen fluvial i glacio-fluvial, graves a les zones més altes i sediments fins, sorres, llims i argiles, a les més baixes.

El que avui és la plana padana ha passat per diverses situacions estructurals d’aixecament, o orogènia, i enfonsament tectònic. Paral·lelament i posteriorment ha patit la degradació i erosió del relleu, com també cicles marins eustàtics, és a dir, de transgressió i recessió marina.

OROGÈNIA ALPINA

Cronologia

Els Alps i els Apenins provenen de l’Orogènia Alpina. L’Orogènia Alpina començà després d’un llarg període d’estabilitat tectònica que va ser el Mesozoic i es produí en diverses fases. Primer els Alps i posteriorment els Apeninis es formaren durant la segona meitat del Cenozoic (era Terciària), concretament durant l’Oligocè i el Miocè, fa entre 30 i 10 milions d'anys.

Al final del Miocè i inici del Pliocè, és produí una subsidència prologada del que avui és la plana del Po juntament amb les terres que passaren a ser ocupades per les mars Tirrena i Adriàtica. El que avui és la plana del Po era un golf de l’Adriàtica nord, ja que el mar transgredí la fosa tectònica formada.

Al final del Pliocé i a l’inici del Quaternàri, durant el Plistocè, es considera el final de l’Orogènia Alpina, amb la fase anomenada Neotectònica.

Mapa de plaques en joc en l'Orogènia Alpina

Els orògens de tipus euroasiàtic o alpí, ságrupen a l'entorn d'una línia tectònica de col·lisió i sutura. Aquesta línia marca la vora meridional de la placa euroásiàtica i té tres segments, l'europeu, el pèrsic i el de l'Himàlaia; corresponents cadascún al xoc respectiu de les diferents plaques que avancen cap al nord: l'africana, l'aràbiga i l'índica.

Procés de formació dels orògens alpins

Aquests orogens s'han format per la col·lisíó i sutura de dues plaques continentals després d'haver eliminat l'escorça oceànica en exhaurir la seva subducció.

A: Apropament de les plaques continentals i subducció de l'escorça oceànica.

B: Encavalcament o mantells de corriment a causa de la compressió entre plaques continentals

C: Sutura de les plaques continentals. Les ofiolites són roques ígnees combinades amb ultramàfiques (colades submarines profondes de basalt)

Geomorfologia dinàmica

Els Alps foren sotmesos al modelatge de les glaciacions del Quaternàri, durant el Plistocé el modelatge va ser molt intensiu. El modelatge dels Apenins és esencialment fluvial. L'acumulació dels sediments va omplir la fosa tectònica formada al final del Miocé, desprès de la regressió marina va quedar descoberta aquesta depressió que s'ha continuat modelant, sobre tot per l'acció dels rius.

Mapa geològic

Detall extret del mapa geològic d'Itàlia referenciat. Només es dona la llegenda dels materials que formen la plana: dipòsits glacials i aluvials del Plistocè i dipòsits aluvials de l'Holocè.